Quan vaig arribar a NYC, vaig quedar una mica atabalada.
És una ciutat enorme, dir-vos a títol informatiu que només a l’illa de Manhattan, que és un barri, viuen al votant de 1.8 millions de persones i que té aproximadament una superfície de 60Km2 (el que seria si fa no fa 3 vegades Badalona). La gent és agradable, saluda pel carrer i si no saps anglès no hi ha problema, hi ha molt de llatí, espanyol i italià.
Baltimore és una mica diferent. Com deia és una ciutat de contrastos en què els millors barris, entre ells el centre (aquí li diuen la Downtown) i els barris costers, estan a uns 20-30 minuts caminant dels pitjors barris de la ciutat.
Encara és més eclèctic del que sembla, donat que moltes vegades un barri dolent està separat d’un de molt bo per un carrer, i és surrealista, de veritat. Tot i així la ciutat és bonica, té molts pubs i clubs als barris del port, hi ha cinemes, teatres, i tota una gama inacabable de galeries i botigues. La gent aquí, no m’agrada generalitzar entre altres coses perquè és l’únic que conec dels USA, és extremadament agradable i educada. Quan et creues pel carrer i la gent et mira, et saluda, et dona els bons dies, et somriu….La meva companya de pis, la Lan (un altre dia us parlo d’ella, és un encant i m’està fent la vida aquí molt més fácil i divertida), ella sempre em diu que això és perquè sóc blanca i tinc el cabell vermell. No ho descarto en absolut perquè crida molt l’atenció, però fins i tot els blancs em saluden. El policies es paren, et pregunten què tal, si et poden ajudar en això o allò….és tot plegat ben curiós.
L’altre cara de la moneda és que és un país increiblement injust amb la raça negre. És un peix que es mossega la cua, com solen ser la població més pobre, en molts casos han de robar o dedicar-se a coses no gaire legals, això fa que siguin una població estigmatitzada, i això a la vegada fa que no puguin progressar i millorar al nivell dels blancs. Jo l’altre dia li comentava a la Lan que si algun dia s’enadonen del poder que tenen (representen un percentatge altíssim a Baltimore, al voltant del 65%), les coses canviaran i molt. És realment injust, el problema però és que, com passa amb molts altres grups ètnics (aquesta paraula no sé si és políticament correcte), és molt difícil treure’s de sobre una etiqueta dolenta quan el veí del costat t’està robant el cubell de les escombreries.
Els barris a Baltimore, excepte la part del centre, del campus i del port, estan bàsicament composats per cases com la de la foto (que per cert és la meva). Són construccions d’obra (la fusta només es troba a les parts realment més i més pobres), de 3 o 4 pisos i amb apartaments força grans, entre 50 i 80 m2. Són barris en els que dificilment es troba algún negoci que no sigui una licoreria o una perruqueria de negres per a posar-te trenetes. Sí, però, hi ha barris especialment comercials tot i que mantenen l’aparença de barri, amb casetes adossades de 3-4 pisos, envoltades de pubs, clubs, restaurants, petites botigues de roba, perruqueries,…
Només per a acabar, us explicaré una anècdota. La Lan juga a futbol (al normal, no americà) amb un equip femení, com a passatemps però li agrada força. Jo li vaig comentar que jo era una bojjjjjjjjjjjjjjjja del futbol i que precissament el dia 2 de Maig es jugava el partit més important de la Lliga espanyola, el Madrid-Barça. Jo volia fer tots els possibles per a no perdre’m el partit, així que ens vam passar des de la meva arribada buscant algun local en què el retransmitissin. Doncs el vam trobar, i avui hem anat jo, la Lan i el seu xicot (el Jason) a veure el Madrid-Barça a un restaurant-cerveseria. En aquest restaurant, tenem com 5 o 6 teles i en cadascuna d’elles retransmeten algo (futbol internacional, basket, baseball, NHL….), i en una d’elles tenien el partit Bayern-NO sé qui més, i després han posat el Madrid-Barça. Impressionat, el local només estava fins a la bola en aquelles zones en les que hi havia una tele amb baseball o hockey. A la nostra tele, estàvem sols!!!!!!!!!!!! Que no se n’adonen de la importància d’aquest partit??????
