Hola a tots, ara feia temps que no escrivia res però és que sóc molt vaga per a fer fotos, i un post sense fotos es fa feixuc de lleigir.
El cap de setmana passat vam cel.lebrar a Baltimore l’ Artscape (http://www.artscape.org/index.cfm). És una espècie de Fira de Tàrraga però sense punki-perro-flautas pel carrer i sense treatre. Però per la resta el mateix. Molts concerts, moltes paradetes de joieria, vestimenta, escultura, pintura, i sobretot molta molta beguda.
Per a començar bé el cap de setmana, i perquè no dir-ho amb un bon coixí a l’estòmac, jo vaig fer una paella. A veure, de gust no era res de l’altra món però no era dolenta, però tenint en compte que 1) no la vaig cuinar en una paella de veritat sinó en una caçola i 2) era la primera en condicions que havien provat, vaig aprovar de sobres.
No tinc fotos de la fira, per variar em vaig oblidar la càmera, però tinc fotos de la borratxera (si ma mare està per aquí: mama yo no quería, me obligaron los yankees…). Aquest cap de setmana havia vingut la Kalcey, la millor amiga de la Lan i sens dubte tot un personatge. És una tia molt i molt divertida. I la veritat és que ens vam convertir en el trio de moda de la nit del dissabte. Les tres maries…
Un altre personatge del que encara no us havia parlat és el Jason, el xicot de la Lan. És un tio totalment americà, és super ros, del sud, accent tancat i que viu els caps de setmana (com pràcticament la resta del jovent americà) per la festa i la beguda. Però no us feu una mala idea, és probablement una de les persones més maques i divertides que m’he trobat per aquí. I està encantat amb mi, perquè per fi, paraules seves, té una companya femenina de farres. La Lan no beu i fins que vaig arribar jo no sortia gaire amb els amics del Jason perquè la seva colla no té noies, literalment. Ara sóm la Lan i jo, i la resta de nois.
Aquí teniu una petita estampa del que són les meves farres amb la Lan i el Jason…
Molts petons a tots i prometo que el proper article serà una mica més cultural!!!!!!!!!!
