Halloween 2009: el primer però no l’últim

Hola a tots, com us deia en el meu últim post, això s’està convertint en un bloc bimensual, però a mi no m’importa i no veig per què us hauria d’importar a vosaltres. Al cap i a la fi, amb la majoria estic en contacte via Facebook tot el temps.

Donades les explicacions pertinents de per què no actualitzo més sovint el bloc (ma mare em repeteix dia sí i dia també que l’haig de posar al dia) entraré en matèria.

Feia setmanes que estava súper emocionada perquè aquesta seria la meva primera festa de Halloween de veritat i perquè no tenia al cap quina disfressa faria servir. L’Ana, una amiga colombiana estava també com jo, entre emocionada i neuròtica pensant en la disfressa. No us feu una idea, però aquí si no et disfresses per Halloween ets poc més que un pària. És com ser català i no cel.lebrar la castanyada, o no menjar pà amb tomàquet, o encara pitjor NO SER DEL BARÇA….que me estás contando!!!!! Total que a tot això estàvem quan l’Anna em va dir "podemos ir de brujas, muy clásico pero muy socorrido". Total que així ho vam decidir. La Lan em va portar a una botiga de Halloween. Només entrar, pèls de punta, la botiga era enorme, descomunal, dugues plantes tipo FNAC de la Illa a petar de disfresses, accesoris, maquillatge de tot tipus, sang de pega, fins i tot vaig veure disfresses dels Transformers…genials, me la guardo per l’any que ve. Allà vaig comprar un parell de escombres, un parell de barrets, un parell de vestits, un parell de mitjes de putilla (d’aquestes de rejilla) i apa, a disfressar-nos.

 

La festa va estar molt bé, la vam fer a casa del Dom (el llop de la caputxeta vermella). Una festa xaxi amb gent xaxi amb música xaxi i amb molt d’alcohol (com és costum als USA: menjar no sempre, però alcohol que no falti!!).

 

Allà hi havia de tot: bruixes, un ironman, la caputxeta vermella i el llop, un jocker (genial…), un hot-dog, una gerra de cervesa, la Peebles i el BoomBoom dels Picapiedra, un parell de pilots de TOP GUN, un jugador de rugby, una corredora, un hippy asiàtic..

Total, que va ser una nit molt divertida!!!!

Bueno i aquí ho deixo que no tinc gaires ganes d’escriure avui. Amb sort, tindreu un nou post en un parell o tres de setmanes perquè el dia 26 d’aquest mes és Thanksgivings i penso menjar-me un gall d’indi sencer!!!

 

Petonets a tots



Comentaris tancats a Halloween 2009: el primer però no l’últim

I la ONU també cel.lebra la Diada

Hola a tots, ja sé que feia molt molt molt de temps que no escrivia, però sóc molt mandrosa per a aquests coses i a més a més trobo que no escric gens bé….com si parlar fos més fàcil. També sóc conscient de que us vaig dir que el proper post seria una mica més cultural, però mira tú si voleu cultura connecteu la pàgina del Museo del Prado o la del Insituto Cervantes….

La Diada d’enguany ha estat un xic curiosa per diversos motius. El primer és que va coincidir i per tant la vam cel.lebrar de retruc amb la festa de comiat del Martí. Qui és el Martí us preguntareu, no patiu que us ho explico ansies que sou uns ansies…El Martí és un noi català (si m’apures l’únic català a part de mi) que vaig conèixer a Baltimore fa cosa d’una parell de mesos. Mala sort la meva perquè marxa el divendres 19 cap a Alemània i bona sort la seva que s’en va a estudiar un màster. Total que va muntar una festeta a casa seva, amb tots els seus amics, coneguts i demès membres de la ONU. I dic membres de la ONU perquè allò era com la ONU, hi havia gent americana òbviament, però sobretot gent d’arreu del món: Sudafrica, Índia, Thailandia, Vietnam, Catalunya, Colòmbia, Haití….en fin, la ONU.

A la porta de casa seva vam penjar una Senyera que vaig confeccionar jo mateixa amb els recursos que vaig aprendre a l’esplai. Com no vaig trobar una senyera en condicions enlloc (com si ho esperés…), vaig comprar una del Vietnam que curiosament és com la nostra (idèntica diria jo…) però enlloc de tenir 4 barres en té 3. Així que la ex-monitora d’esplai va retallar un tros de la part de baix i la vaig enganxar al costat per a fer 4 barres!!! Ingeniòs oi?? Està malament que ho digui jo, però a vegades em sorprenc a mi mateixa…tenint en compte que em costa usar el Facebook i que encara no entenc com és que els avions no cauen….I aquí estem els dos catalans de la festa, el Martí i jo (el Martí és la persona de verd que no sóc jo…) posant ven guapos amb la Senyera a l’esquena.

 

Per a donar-li un toc encara més català vaig trobar cava!!! I vam fer un chin-chin amb Cava Brut Compte de Subirats (o algo així, marca no t’hi fixis….) amb tota la delegació de la ONU allà present. Aquí, a la foto uns quants (d’equerra a dreta): la Rebecca (USA), una noia que no conec però que crec que era llatino-americana, el Fernando (colombià), el Martí, jo, darrera meu el Rayn (Sudafrica) i el Dom (Haití, bé no sé si és nascut a Haití o els seus pares són d’Haití…..

La festa tot un èxit, amb balls a lo Michael Jackson inclosos, frenesí descontrolat amb el Bohemian Rapsody de Queen, ai!!! i per menjar (més que res per a fer una mica de coixí) el Martí va fer pà amb tomàquet i truïta de patates. Tot molt molt molt català….

I fins aquí el post del dia….o del mes segons es miri perquè al ritme que vaig seran articles bimensuals…

Molts petons a tots i totes, i sapigueu que us trobo a faltar tot i que les fotos semblin dir el contrari!!!!



Comentaris tancats a I la ONU també cel.lebra la Diada

La Llei Seca deu ser de les pitjors coses que els ha passat als nord-americans

Hola a tots, ara feia temps que no escrivia res però és que sóc molt vaga per a fer fotos, i un post sense fotos es fa feixuc de lleigir.

El cap de setmana passat vam cel.lebrar a Baltimore l’ Artscape (http://www.artscape.org/index.cfm). És una espècie de Fira de Tàrraga però sense punki-perro-flautas pel carrer i sense treatre. Però per la resta el mateix. Molts concerts, moltes paradetes de joieria, vestimenta, escultura,  pintura, i sobretot molta molta beguda. 

Per a començar bé el cap de setmana, i perquè no dir-ho amb un bon coixí a l’estòmac, jo vaig fer una paella. A veure, de gust no era res de l’altra món però no era dolenta, però tenint en compte que 1) no la vaig cuinar en una paella de veritat sinó en una caçola i 2) era la primera en condicions que havien provat, vaig aprovar de sobres.

 

No tinc fotos de la fira, per variar em vaig oblidar la càmera, però tinc fotos de la borratxera (si ma mare està per aquí: mama yo no quería, me obligaron los yankees…). Aquest cap de setmana havia vingut la Kalcey, la millor amiga de la Lan i sens dubte tot un personatge. És una tia molt i molt divertida. I la veritat és que ens vam convertir en el trio de moda de la nit del dissabte. Les tres maries

 

Un altre personatge del que encara no us havia parlat és el Jason, el xicot de la Lan. És un tio totalment americà, és super ros, del sud, accent tancat i que viu els caps de setmana (com pràcticament la resta del jovent americà) per la festa i la beguda. Però no us feu una mala idea, és probablement una de les persones més maques i divertides que m’he trobat per aquí. I està encantat amb mi, perquè per fi, paraules seves, té una companya femenina de farres. La Lan no beu i fins que vaig arribar jo no sortia gaire amb els amics del Jason perquè la seva colla no té noies, literalment. Ara sóm la Lan i jo, i la resta de nois.

 

Aquí teniu una petita estampa del que són les meves farres amb la Lan i el Jason

 

Molts petons a tots i prometo que el proper article serà una mica més cultural!!!!!!!!!!

 

 

 

 

 



Comentaris tancats a La Llei Seca deu ser de les pitjors coses que els ha passat als nord-americans

July 4th, the Independence Day of USA

Ahir va ser el dia més important de l’any als Estats Units: el 4 de Juliol o The Independence Day. Jo m’esperava un sinfin de banderes americanes per tot arreu, la tan coneguda American Flag. Però no, al menys no a Baltimore com després em va fer saber la Lan. Tanmateix, va ser un dia de barbacoes arreu del país. Els supermercats el divendres estaven hasta la bola, la gent boja comprant hamburgueses, pits de pollastre, costelles de bou, de xai, de vedella…..i moltes moltes moltes panotxes de blat.

Durant el dia, vaig anar de barbacoa en barbacoa, sempre portant algo, en el nostre cas va ser vi espanyol (ahir va tocar un Albarinho) i unes cookies de xocolata i marshmellows (els núvol roses nostres de tota la vida); tot un xute de sucre pal body.

El més important però del July 4th és la nit. La gent es reuneix, així com també ho vam fer nosaltres, a les teulades de les cases. No ben bé a les teulades, sinó al que aquí anomenen decks, que no són res més que estructures molt fermes fetes de fusta i que poden estar o bé sobre la taulada (com en la que estàvem nosaltres, mireu la foto) o bé sobresortint de la façana com si fos un balcó. Aquestes estructures poden tenir diverses alçades, des d’un pis a 4 com a la que estàvem nosaltres. I us haig de dir que impressiona, tot i ser estructures molt i molt fermes i fiables, això d’estar a 10 metres del terra sense formigó ni totxo sota els peus impressiona.

Els focs d’artifici comencen a les 9:30, això els oficials, però des de les 8 del vespres fins a les 9:30 tot el cel de Baltimore era un gran espectacle de focs artificials llençats des dels decks de gent normal i corrent, que es gasta la pasta gansa en petardassos dels macos.

Per a cel.lebrar el dia, quan comencen els focs d’artifici normalment fan un xin xin amb el que tinguin a mà, cervesa, vi, cervesa o vi….Jo ahir vaig voler contribuir a catalanitzar una miqueta l’event…i mireu amb que vam fer el xin xinFREIXENET BRUT!!!

 

I ja per a acabar, un parell de fotos a títol informatiu.

1) Mireu quina melena que porto…

2) Mireu quin pà de sàndvitx que vaig fer el dijous….

Fins una altra estoneta!!!

 

Comentaris tancats a July 4th, the Independence Day of USA

July 4th, the Independence Day of USA

Ahir va ser el dia més important de l’any als Estats Units: el 4 de Juliol o The Independence Day. Jo m’esperava un sinfin de banderes americanes per tot arreu, la tan coneguda American Flag. Però no, al menys no a Baltimore com després em va fer saber la Lan. Tanmateix, va ser un dia de barbacoes arreu del país. Els supermercats el divendres estaven hasta la bola, la gent boja comprant hamburgueses, pits de pollastre, costelles de bou, de xai, de vedella…..i moltes moltes moltes panotxes de blat.

Durant el dia, vaig anar de barbacoa en barbacoa, sempre portant algo, en el nostre cas va ser vi espanyol (ahir va tocar un Albarinho) i unes cookies de xocolata i marshmellows (els núvol roses nostres de tota la vida); tot un xute de sucre pal body.

El més important però del July 4th és la nit. La gent es reuneix, així com també ho vam fer nosaltres, a les teulades de les cases. No ben bé a les teulades, sinó al que aquí anomenen decks, que no són res més que estructures molt fermes fetes de fusta i que poden estar o bé sobre la taulada (com en la que estàvem nosaltres, mireu la foto) o bé sobresortint de la façana com si fos un balcó. Aquestes estructures poden tenir diverses alçades, des d’un pis a 4 com a la que estàvem nosaltres. I us haig de dir que impressiona, tot i ser estructures molt i molt fermes i fiables, això d’estar a 10 metres del terra sense formigó ni totxo sota els peus impressiona.

Els focs d’artifici comencen a les 9:30, això els oficials, però des de les 8 del vespres fins a les 9:30 tot el cel de Baltimore era un gran espectacle de focs artificials llençats des dels decks de gent normal i corrent, que es gasta la pasta gansa en petardassos dels macos.

Per a cel.lebrar el dia, quan comencen els focs d’artifici

Comentaris tancats a July 4th, the Independence Day of USA

Baltimore Zoo

Hola a tots,

Ahir a la tarda vam anar al Zoo amb la Lan. Us haig de dir que l’entrada al Zoo és força barata, al canvino arriba a 9 euros si compres l’entrada per internet, i al voltant de 12 euros si la compres a les guixetes. Com tota bona catalana, vaig ràpidament carregar la pàgina del Zoo de Barcelona per a comparar preus, sorpresa sorpresa a Barcelona una entrada val 16 euros!!!

 

Ara bé, us hagi de dir que tot i que les instal.lacions del Zoo de Baltimore són espectaculars, hi ha menys animals que al de Barcelona. Per exemple, felins només tenen lleons, guepards i lleopards. Si la memòria no em falla (fa mooooolts anys que no vaig al Zoo de Barna), allà teníem, a part de lleons, guepards i lleopards, tigres, jaguards, panteres negres, pumes i algun que altre tigre de les neus.

La veritat és que vam triar el millor dia per anar perquè estava ennuvolat (com no, al matí va pluvisquejar…) i feia bona temperatura, però al no haver sol no ens vam rostir. El Zoo de Baltimore està dintre d’un mega parc que es diu Druid Park amb llac i tot, completament natural. Us heu d’imaginar un zoo de la mida del de Barcelona més o menys però dintre de collserola, amb un parell o tres de restrooms (lavabos de tota la vida) i un parell de zones, molt petites, de picnic amb mini punts de venda de begudes i entrepans. Les instal.lacions són el més naturals possibles, això vol dir que no hi ha murs ni parets a no ser que sigui completament imprescindible.

Encara que no ho sembli, les fotos les va fer i montar la Lan (estan enregistrades perquè les ha penjat al seu bloc) perquè jo em vaig oblidar la càmara a casa!!!! El problema però va ser que els animals macos, díga-li ximpanzés (no tenen ni goril.les, orangutans, ni res…), lleons i óssos polars els vam deixar per al final, i a aquelles alçades la Lan estava fins a la coronilla de la Núria cridant "Lan look at that, take a picture!!, així que no tinc foto.

 

Aquest dissabte que ve tenim al cap anar al Zoo de Washington DC, a saber enorme que te cagues i …. GRATUIT!!!!!!!

Ja us explicaré, amb una mica de sort no em deixo la càmara a casa….

Petons salvatges a tots!!!!

 

 

Comentaris tancats a Baltimore Zoo

I per sopar pites i falafels!!!!

Com us he comentat en alguna ocasió, la Lan és una addicte a la cuina i contínuament estem fent plats nous. La setmana passada vam fer una cosa la mar de senzilla i que curiosament sembla la cosa més complicada del món: falafels i pà de pita. Tot un èxit. El falafel el podeu comprar o mirar la recepta a http://www.angryasiancreations.com/2009/06/falafel-and-homemade-pita-bread.html (si no pilleu ni les comes, us ho tradueixo i ho penjo demà). Només com a informació, 1 cup= 250ml o 230g, 1 tbp=1 cullarada sopera, 1tsp= una cullaradeta de café.

Però el que us volia explicar és com fer el pà de pita, boníssim i tot que el procés és llarg perquè la massa s’ha de deixar resposar, és molt senzill. 

 Els ingredients:

– 2 cullerades soperes de llevat per a fer pà, no per a fer pastissos

– 1 cullaradeta de mel

– uns 300ml d’aigua atemperada-calenta

– 350 g de farina blanca

– 350 g de farina integral per a pà

– 65ml d’oli d’oliva

– una cullaradeta de mel

La recepta:



1) En un bol mitjà heu de barrejar bé el
llevat, la mel i uns 125 ml d’aigua calenta (no molt calenta).
Aquesta barreja l’heu de deixar a temperatura ambient uns 5-10 min
per a que el llevat comenci a crèixer; si després d’aquest temps,
no hi ha bombolletes o escuma, llenceu-ho i torneu a començar.

2) En un altre recipient gran, barrejeu
les dues farines bé i afegiu al bol del llevat uns 115g d’aquesta
barreja, tapeu el bol amb plàstic i deixeu-lo doblar el seu volum a
temperatura ambient durant uns 45 min.

3) En el recipient en el que teniu les
farines, afegiu la barreja amb el llevat després dels 45 min, l’oli,
la sal i la resta d’aigua calenta (uns 190ml) i amasseu molt i molt i
molt bé fins que tingueu una massa ben maca però no gaire humida.
Si veieu que està massa humida, que se us enganxi és normal però que deixi traces d’aigua no, afegiu una mica més de farina.

4) La massa, quan estigui ben maca, la
poseu a sobre d’una superfície enfarinada (el marbre o una taula no
porosa mateix) i amasseu per uns 8-10 minuts. Després, formeu una
bola ben gran amb tota la massa i la poseu a un recipient molt gran
untat amb oli d’oliva per a que no s’enganxi a les parets. Tapeu el reciepient amb un drap i deixeu-lo
reposar per a que la massa dobli el seu volum a temperatura ambient
durant una horeta.

5) Teòricament la massa que obtingueu és
per a fer unes 8 pites, però veureu que és una barbaritat. Jo el
que vaig fer és unes 16 pites d’una mida d’aprox
15-17cm de diàmetre ; però això va a gustos en funció de com de
gran les vulgueu fer. Doncs bé, dividiu la massa en boles, en el
nombre que vulgueu de pites, amasseu bé cada bola en una superfície
enfarinada, i aplaneu-les amb un rodillo com si fossin bases de
pizza. No apileu les pites directament perquè s’enganxaran,
enfarineu-les lleugerament, poseu-les sobre draps i llavors si les podeu apilar, i les deixeu
reposar per 15-20 min més. Comenceu a escalfar el forn a
250-270ºC.

6) I ara finalment a fornejar les pites.
Poseu dos o tres per torn perquè si en poseu masses se us cremaran, realment
cuinar aquesta massa són 2 minuts literalment. Poseu les pites al
forn, i al cap d’un min o 2 veureu que s’inflen com globus, en aquest
punt doneu la volta a les pites amb compte de no trencar-les i
deixeu-les al forn un minut més. Si no s’inflen, la butxaca per a
posar la carn o el que sigui no es forma; en aquest cas, jo us
recomano que no tireu les pites, simplement feu-les servir per a
acompanyar algun plat o com a pà de coca per a fer algun entrepanet perquè realment la massa és molttttttt bona.

Amb una mica de sort, el resultat serà
aquest.

Si teniu cap dubte, poseu-me un mail.
Al bloc de la Lan teniu mil recepte més (http://www.angryasiancreations.com), està en anglés però si
us interessa algo us ho puc traduir.

Que aprofiti!!!!

Comentaris tancats a I per sopar pites i falafels!!!!

I per sopar pites i falafels!!!!

Com us he comentat en alguna ocasió, la Lan és una adicte a la cuina i continuament estem fent plats nous. La setmana passada vem fer una cosa la mar de senzilla i que curiosament sembla la cosa més complicada del món: falafels i pà de pita. Tot un èxit. El falafel el podeu comprar o mirar la recepta a http://www.angryasiancreations.com/2009/06/falafel-and-homemade-pita-bread.html. Només com a informació, 1 cup= 250ml o 230g, 1 tbp=1 cullarada sopera, 1tsp= una cullaradeta de café.

Però el que us volia explicar és com fer el pà de pita, boníssim i tot que el procés és llarg perquè la massa s’ha de deixar resposar, és molt senzill. 

 Els ingredients:

– 2 cullerades soperes de llevat per a fer pà, no per a fer pastíssos.

– 1 cullaradeta de mel

– uns 300ml d’aigua atemperada-calenta

– 350 g de farina blanca

– 350 g de farina integral per a pa

– 65ml d’oli d’oliva

– una cullaradeta de mel

La recepta:



1) En un bol mitjà heu de barrejar bé el
llevat, la mel i uns 125 ml d’aigua calenta (no molt calenta).
Aquesta barreja l’heu de deixar a temperatura ambient uns 5-10 min
per a que el llevat comenci a crèixer; si després d’aquest temps,
ni hi ha bombolletes o escuma, llenceu-ho i torneu a començar.

2) En un altre recipient gran, barrejeu
les dues farines bé i afegiu al bol del llevat uns 115g d’aquesta
barreja, tapeu el bol amb plàstic i deixeu-lo doblar el seu volum a
temperatura ambient durant uns 45 min.

3) En el recipient en el que teniu les
farines, afegiu la barreja amb el llevat després dels 45 min, l’oli,
la sal i la resta d’aigua calenta (uns 190ml) i amasseu molt i molt i
molt bé fins que tingueu una massa ben maca però no gaire humida.
Si veieu que està massa humida, afegiu una mica més de farina. La
massa, quan estigui ben maca, la poseu a sobre d’una superfície
enfarinada (el marbre o una taula no porosa mateix) i amasseu per uns
8-10 minuts. Després, formeu una bola ben gran amb tota la massa i
la poseu a un recipient molt gran untat amb oli d’oliva. Tapeu el
reciepient amb un drap i deixeu-lo reposar per a que la massa dobli
el seu volum a temperatura ambient durant una horeta.

4) Teòricament la massa que obtingueu és
per a fer unes 8 pites, però veureu que és una barbaritat. Jo el
que vaig fer és unes 16 pites amb la massa d’una mida d’aprox
15-17cm de diàmetre ; però això va a gustos en funció de com de
gran les vulgueu fer. Doncs bé, dividiu la massa en boles, en el
nombre que vulgueu de pites, amasseu bé cada bola en una superfície
enfarinada, i aplaneu-les amb un “rodillo” com si fossin bases de
pizza. No apileu les pites diractament perquè s’enganxaran,
poseu-les sobre draps i llavors si les podeu apilar, i les deixeu
reposar per 15-20 min més.

Comenceu a escalfar el forn a
250-270ºC.

5) I ara finalment a fornejar les pites.
Poseu dos per torn perquè si en poseu passes s’us cremaran, realment
cuinar aquesta massa són 2 minuts literalment. Poseu les pites al
forn, i al cap d’un min o 2 veure que s’inflen com boles, en aquest
punt doneu la volta a les pites amb compte de no trencar-les i
deixeu-les al forn un minut més. Si no s’inflen, la butxaca per a
posar la carn o el que sigui no es forma; en aquest cas, jo us
recomano que no tireu les pites, simplement feu-les servir per a
acompanyar algun plat perquè realment la massa és molttttttt bona.

Amb una mica de sort, el resultat serà
aquest.

Si teniu cap dubte, poseu-me un mail.
Al bloc de la Lan (http://www.angryasiancreations.com) teniu mil recepte més, està en anglÈs però si
us interessa algo us ho puc traduir.

Que aprofiti!!!!

 

Comentaris tancats a I per sopar pites i falafels!!!!

I per sopar pites i falafels!!!!

Com us he comentat en alguna ocasió, la Lan és una adicte a la cuina i continuament estem fent plats nous. La setmana passada vem fer una cosa la mar de senzilla i que curiosament sembla la cosa més complicada del món: falafels i pà de pita. Tot un èxit. El falafel el podeu comprar o mirar la recepta a http://www.angryasiancreations.com/2009/06/falafel-and-homemade-pita-bread.html. Només com a informació, 1 cup= 250ml o 230g, 1 tbp=1 cullarada sopera, 1tsp= una cullaradeta de café.

Però el que us volia explicar és com fer el pà de pita, boníssim i tot que el procés és llarg perquè la massa s’ha de deixar resposar, és molt senzill. 

 Els ingredients:

– 2 cullerades soperes de llevat per a fer pà, no per a fer pastíssos.

– 1 cullaradeta de mel

– uns 300ml d’aigua atemperada-calenta

– 350 g de farina blanca

– 350 g de farina integral per a pa

– 65ml d’oli d’oliva

– una cullaradeta de mel

La recepta:



1) En un bol mitjà heu de barrejar bé el
llevat, la mel i uns 125 ml d’aigua calenta (no molt calenta).
Aquesta barreja l’heu de deixar a temperatura ambient uns 5-10 min
per a que el llevat comenci a crèixer; si després d’aquest temps,
ni hi ha bombolletes o escuma, llenceu-ho i torneu a començar.

2) En un altre recipient gran, barrejeu
les dues farines bé i afegiu al bol del llevat uns 115g d’aquesta
barreja, tapeu el bol amb plàstic i deixeu-lo doblar el seu volum a
temperatura ambient durant uns 45 min.

3) En el recipient en el que teniu les
farines, afegiu la barreja amb el llevat després dels 45 min, l’oli,
la sal i la resta d’aigua calenta (uns 190ml) i amasseu molt i molt i
molt bé fins que tingueu una massa ben maca però no gaire humida.
Si veieu que està massa humida, afegiu una mica més de farina. La
massa, quan estigui ben maca, la poseu a sobre d’una superfície
enfarinada (el marbre o una taula no porosa mateix) i amasseu per uns
8-10 minuts. Després, formeu una bola ben gran amb tota la massa i
la poseu a un recipient molt gran untat amb oli d’oliva. Tapeu el
reciepient amb un drap i deixeu-lo reposar per a que la massa dobli
el seu volum a temperatura ambient durant una horeta.

4) Teòricament la massa que obtingueu és
per a fer unes 8 pites, però veureu que és una barbaritat. Jo el
que vaig fer és unes 16 pites amb la massa d’una mida d’aprox
15-17cm de diàmetre ; però això va a gustos en funció de com de
gran les vulgueu fer. Doncs bé, dividiu la massa en boles, en el
nombre que vulgueu de pites, amasseu bé cada bola en una superfície
enfarinada, i aplaneu-les amb un “rodillo” com si fossin bases de
pizza. No apileu les pites diractament perquè s’enganxaran,
poseu-les sobre draps i llavors si les podeu apilar, i les deixeu
reposar per 15-20 min més.

Comenceu a escalfar el forn a
250-270ºC.

5) I ara finalment a fornejar les pites.
Poseu dos per torn perquè si en poseu passes s’us cremaran, realment
cuinar aquesta massa són 2 minuts literalment. Poseu les pites al
forn, i al cap d’un min o 2 veure que s’inflen com boles, en aquest
punt doneu la volta a les pites amb compte de no trencar-les i
deixeu-les al forn un minut més. Si no s’inflen, la butxaca per a
posar la carn o el que sigui no es forma; en aquest cas, jo us
recomano que no tireu les pites, simplement feu-les servir per a
acompanyar algun plat perquè realment la massa és molttttttt bona.

Amb una mica de sort, el resultat serà
aquest.

Si teniu cap dubte, poseu-me un mail.
Al bloc de la Lan (http://www.angryasiancreations.com) teniu mil recepte més, està en anglÈs però si
us interessa algo us ho puc traduir.

Que aprofiti!!!!

 

Comentaris tancats a I per sopar pites i falafels!!!!

Vietnam a casa meva

Com us havia promés, alguns per mail alguns pel bloc, avui toca presentar-vos a la meva companya de pis: la Lan.

 

La Lan és vietnamita tot i que porta vivint als USA com 2000 milions d’anys, i de fet és ciutadana americana; tot sovint em comenta que ara per ara parla molt millor l’anglès que el vietnamita (ben bé no sé si s’anomena vietnamita la llengua que parlen allà, però ja m’enteneu…..). La veritat és que li estaré eternament agraïda, m’està fent la vida aquí molt més fàcil, agradable i divertida.

 El primer dia, quan vaig arribar, la Lan m’estava esperant a casa amb un pastís de formatge que havia fet, no per a mi però aprofitant la bentensa….Des del minut 1 em va portar a tot arreu amb ella, amb els seus amics, amb el seu xicot (el Jason, de Tenesse), i amb els amics del seu xicot. Anem a comprar juntes (seeempre paguem a mitges, som com un matrimoni), sortim a sopar juntes, sortim de festa juntes, anem a concerts juntes, anem al cine juntes….tot juntes. Realment crec que li agrado, vull dir que a aquestes alçades de la pel.lícula no ho fa per quedar, simplement ho fa perquè, com jo, s’ho passa bé amb mi. 

 

El més divertit, però, són els vespres a casa. La Lan és una excel.lent cuinera, cuina de tot (per cert aquí teniu el seu bloc culinari, està en anglès però les receptes les podeu traduir fàcilment http://www.angryasiancreations.com ) i tots tots tots els vespres ella pensa en què podríem sopar o dinar i jo l’ajudo, i cuinem juntes el sopar i el dinar de l’endemà. Alguns dies també cuinem dolços, aquí a cuinar dolços no li diuen cook (el terme anglosaxó per cuinar) sino bake, des de cookies fins a strudels de poma (o similars). És molt divertit i extremadament relaxant, ella fa de chef i dona ordres i jo faig de pinche i acato ordres. Qui havia de dir eh?!?! La Núria no només acceptant ordres sinó duent-les a terme….

Per acabar, us diré que la Lan està com una regadera, està xalada…..Us poso en antecedents. Jo no sé si us sona la saga de "El Crespúsculo" (Twilight en versió anglesa)…segur que sí….és aquesta saga per a adelescents sobre un vampir de 17 eterns anys i una vulgar mortal que s’enamoren. A mi la saga, no vull ser hipócrita, em va entusiasmar tot i no ser adolescent (o al menys no físicament) i durant un parell de mesos vaig voler tenir un nòvio vampir…ara ja no. Finalment, al Novembre es va estrenar la versió per a cines del primer llibre de la saga. Doncs bé, la Lan està total i incondicionalment enamorada (no és broma…) de l’actor que fa de vampir. Tant és així que el passat dimecres 13 de Maig aquest actor, el Robert Pattison, va fer 22 anyets i la Lan em va obligar a fer-li un pastís per a cel.lebrar-ho. Aquí la teniu bufant les espelmes….ja us ho deia que no era broma….

 

Comentaris tancats a Vietnam a casa meva